“Aunque seas pequeño, si eres valiente puedes conseguir lo que te propongas”.

 En un pequeño pueblo perdido en cualquier lugar de la inmensidad de África, nace Kirikú, una criatura distinta a todas las demás y cuyas sorprendentes capacidades, sabe perfectamente qué es lo que quiere, en la vida. .

 Un buen ejemplo, el comienzo: una vocecita surge del vientre de una mujer embarazada que, sola, permanece sentada y afligida en el interior de su choza. El nasciturus reclama: «¡Madre, dame a luz!» y ella, solemne y con una naturalidad que desarma responde: «Un niño que habla en el vientre de su madre se da a luz solo»…

 Ya tenemos, así, al niño-héroe que, a pesar de su minúsculo tamaño, llega a esta vida dispuesto a resolver todos los problemas .

 Se esfuerza por conseguir lo que cree que debe hacer, supera sus limitaciones físicas, asume riesgos, se muestra solidario con el entorno social en que vive, es curioso, tiene opiniones propias, es inconformista, rebelde y creativo, reflexiona antes de tomar las decisiones y, una vez adoptadas, llega hasta el final, por muy difícil que resulte lo que se ha propuesto.

  La historia de Mauro,( Mauro significa de tez oscura ) podría ser perfectamente la del pequeño Kirikú.

 El pequeño Mauro llegó el 25 de julio a Valencia, acompañado de su madre Coliffé, no tardó mucho en hacerse de querer, a las pocas horas, las vecinas ya habían traído a casa un cargamento de pañales, toballitas , ropa, humanidad ,  …………….el 27 de buena mañana ya nos fuimos al hospital , teníamos la fecha  programada para el 10 de agosto, pero nos dimos cuenta de que el pequeño Kirikú , ya nos pedía con su fatigosa respiración, que lo llevasemos al hospital, el mismo día ya se quedó ingresado …………………..pequeño, luchador incansable, que con una saturación entre 50-60 a 74, nos dice que quiere luchar y seguir, cada día enfrentándose a la bruja Karaban, y cada día superando todos los pronósticos, nos mira a los ojos, sus ojos hablan , a través de ellos puedo ver la valentía que tiene Mauro, con 5 meses de vida, con apenas 4 kilos de peso, se ha hecho el rey de la planta 2 habitación 226.

 Ayer mismo superó una de las grandes pruebas que le ha puesto la bruja karaban, el cateterismo, los médicos nos habían dicho todos los riesgos que tenía , hacer el cateterismo, pero allí estaba Mauro, sonriendo y mirando a su madre al entrar a quirófano, y ya despierto al salir de quirófano, nos fuimos directamente a cuidados intensivos, y allí el médico nos volvió a decir lo mal que estaba, no sabían si lo intubarían, y si estaría 24 o 48 horas en intensivos,  pues no Mauro ! , a las 10 de la mañana volvía a la planta 2 habitación 226.

 Ahora le queda a Mauro superar la gran prueba de su vida…….puede ser el 16 de agosto.

Seguimos

Un abrazo

Carme

“Encara que sigues xicotet, si eres valent pots aconseguir el que et proposes”.

 En un xicotet poble perdut en qualsevol lloc de la immensitat d’Àfrica, naix Kirikú, una criatura diferent de totes les altres i les sorprenents capacitats de les quals, sap perfectament què és el que vol, en la vida. .

 Un bon exemple, el començament: una veueta sorgix del ventre d’una dona embarassada  sola,  assentada i afligida en l’interior de la seua cabanya. Kirukú  reclama: «Mare, dóna’m a llum!» i ella, solemne i amb una naturalitat que desarma respon: «Un xiquet que parla en el ventre de sa mare es dóna a llum a soles»…

 Ja tenim, així, al xiquet-heroi que, a pesar del seu minúscula grandària, arriba a aquesta vida disposat a resoldre tots els problemes .

 S’esforça per aconseguir el que creu que ha de fer, supera les seues limitacions físiques, assumix riscos, es mostra solidari amb l’entorn social en què viu, és curiós, té opinions pròpies, és inconformista, rebel i creatiu, reflexiona abans de prendre les decisions i, una vegada adoptades, arriba fins el final, per molt difícil que resulte el que s’ha proposat.

 La història de Mauro,( Mauro significa de cutis fosc ) podria ser perfectament la del xicotet Kirikú,

 El xicotet Mauro va arribar el 25 de juliol a València, acompanyat de sa mare Coliffé, no va tardar molt a fer-se de voler, a les poques hores, les veïnes ja havien portat a casa un carregament de bolquers, roba, humanitat ,  …………….El 27 de bon matí  ja ens en vam anar a l’hospital , teníem la data  programada per al 10 d’agost, però ens vam adonar que el xicotet Kirikú , ja ens demanava amb la seua fatigosa respiració, que el portàrem a l’hospital, el mateix dia ja es va quedar ingressat …………………..Xicotet, lluitador incansable, que amb una saturació entre 50-60 a 74, ens diu que vol lluitar i seguir, cada dia enfrontant-se a la bruixa Karaban, i cada dia superant tots els pronòstics, ens mira als ulls, els seus ulls parlen , a través d’ells puc veure la valentia que té Mauro, amb 5 mesos de vida, i  4 quilos de pes, s’ha fet el rei de la planta 2 habitació 226.

 Ahir mateix va superar una de les grans proves que li ha posat la bruixa karaban, el cateterisme, els metges ens havien dit tots els riscos que tenia , fer el cateterisme, però allí estava Mauro, somrient i mirant sa mare en entrar a quiròfan, i ja despert en eixir de quiròfan, ens en vam anar directament a vigilància intensiva, i allí el metge ens va tornar a dir que estava mal, no sabien si l’intubaríen, i si estaria 24 o 48 hores en intensius,  però no !  Mauro  , a les 10 del matí tornava a la planta 2 habitació 226.

Ara li queda a Mauro superar la gran prova de la seua vida…….pot ser el 16 d’agost.

Seguim

Un abraç

Carme