A casa t´esperavem. **versión en castellano**
A casa t’esperavem des de fa tant de temps…
I ara que per fi et tinc pegaet al meu pit, entrellaçat als meus braços i puc acaronar-te els cabells rulls i bese les teues diminutes mans, i veig la força dels teus braços que tan sols amb vuit mesos aguanten el biberó, com un signe clar de supervivència.
Sóc feliç en mirar-te, mirar-te als ulls, eixos ulls alegres i vius, molt diferents dels que vaig trobar el dia que et vaig conéixer. Mire les teues mans que busquen acaronar-me la cara, i les trobe plenes de dolçor. Mire les teues cames quan estàs tombat, i veig com patalegen plenes d’energia, omplint l’aire que t’envolta de vida en moviment. Mire els teus cabells que creixen dia a dia i s’enrosquen en uns caragolets infinits. Mire el teu somriure i trobe en ell tota la tendressa de l’univers.
Et mire i em trobe viva, plena, il.lusionada…vessant amor.
Ha estat molt el temps d’espera…parada de recepció de nous expedients al teu país, caducitat de la nostra idoneitat, i el temps passava i ens pesava tant.
Però tot ha estat així per-què eres tú qui ens esperaves i nosaltres t’esperaven a tú, i en aquestes coses màgiques de l’univers ens hem trobat… Ens hem trobat per a sempre, perquè estàbem buscant-nos des de sempre.
Texto y fotografía: Rosa Cuartero
Si te ha gustado, deja un comentario en positivo en el apartado ”Comentarios” . El recuento de número de estos comentarios será la forma de otorgar los premios.
* Bases del concurso y relatos ya publicados
